sábado, 11 de febrero de 2017

La sort no existeix

Moments de reflexió. 
La sort no existeix:
Els últims tres anys he trobat una "cosa" que m'apassiona tant com em feia gaudir la natació en el seu moment, veure món, paisatges, cultures diferents, enriquir-me amb els ulls ben oberts i una reflex a les mans. Però darrera d'aquests viatges hi ha hagut anys de molt d'esforç, de molta feina, de domicilis interminables a hores inhumanes ben lluny de casa, d'arrossegar la camilla a sobre el cap pels carrers de Barcelona, de caps de setmana, festius, d'hores infumables treballant per aconseguir muntar el meu negoci, i per aconseguir gaudir d'allò que m'omple. Qui em coneix ho sap, he passat anys de molt d'esforç, esforç present a dia d'avui, dia rere dia per seguir creient en el meu projecte, per crèixer com a professional i que això em faci gaudir com a persona. No soporto la paraula sort, no hi crec, en el destí tampoc, ni en el karma. Les coses no cauen del cel, i cansada de sentir quina sort tens, ningú sap que passa quan portes 10 hores seguides treballant el mal que fan les mans. No és una justificació, no és una quiexa, és una reflexió. Si vols una cosa ves a per allò, però deixa't de pelis i d'històries, treballa, curra, estudia, fot-li hores, i mai deixis de fer-ho amb il.lusió. I si mai deixo de fer-ho amb un somriure, feu-me un favor, recordeu-me d'on vinc.

No senyors, la sort no existeix, la sort es treballa. I seguirem treballant, i seguirem somiant, i seguirem viatjant!!!




2 comentarios:

Emma dijo...

Molt ben dit Elena! Tot esforç té la seva recompensa i tu te l' has ben guanyat.
Petons!

popy dijo...

T'ho curres molt. T'ho mereixes