sábado, 11 de febrero de 2017

La sort no existeix

Moments de reflexió. 
La sort no existeix:
Els últims tres anys he trobat una "cosa" que m'apassiona tant com em feia gaudir la natació en el seu moment, veure món, paisatges, cultures diferents, enriquir-me amb els ulls ben oberts i una reflex a les mans. Però darrera d'aquests viatges hi ha hagut anys de molt d'esforç, de molta feina, de domicilis interminables a hores inhumanes ben lluny de casa, d'arrossegar la camilla a sobre el cap pels carrers de Barcelona, de caps de setmana, festius, d'hores infumables treballant per aconseguir muntar el meu negoci, i per aconseguir gaudir d'allò que m'omple. Qui em coneix ho sap, he passat anys de molt d'esforç, esforç present a dia d'avui, dia rere dia per seguir creient en el meu projecte, per crèixer com a professional i que això em faci gaudir com a persona. No soporto la paraula sort, no hi crec, en el destí tampoc, ni en el karma.  Si vols una cosa ves a per allò, però deixa't de pelis i d'històries, treballa, curra, estudia, fot-li hores, i mai deixis de fer-ho amb il.lusió. I si mai deixo de fer-ho amb un somriure, feu-me un favor, recordeu-me d'on vinc.

No senyors, la sort no existeix, la sort es treballa. I seguirem treballant, i seguirem somiant, i seguirem viatjant!!!