viernes, 14 de febrero de 2014

Als meus amics

L'altre dia una amiga em va enviar aquest  article de la Tatiana Sisquella, que en pau descansi, i avui el vull compartir amb vosaltres.
Un escrit que per un moment em va fer pensar en tota la meva gent, inclús em van treure més d'un somriure, en aquest escrit podia classificar molta de la meva gent, però no per això us copio aquí aquestes paraules, he volgut fer un homenatge a totes aquelles persones que donen sentit a moltes coses, les que estan aquí, les que estan lluny, les que han estat, i les que no hi son físicament però en el fons se que hi son.
Les que m'estimen i les que d'una manera o altre també estimo, a les que a vegades no hi he estat però tot i així segueixen allà...
Pels moments, pels bons i pels dolents, va per vosaltres!

Als meus amics

L'amic que sempre t'arrenca un somriure amb alguna anècdota mig real mig inventada. L'amiga que et truca només per saber com vas i no vol parlar de res en concret, però et té al telèfon 20 minuts. La que no truca mai, però saps que hi pensa. L'amic amb qui tens converses transcendentals, d'aquelles que només es poden tenir en la penombra, i l'amiga amb qui parles del dia a dia, de les revistes del cor i dels plans del cap de setmana. Les amigues d'anar a sopar cada tres mesos i que et fan pensar que ets una mica la protagonista de Sexo en Nueva York i les que van amb tu al gimnàs i et recorden que "ni sexo ni Nueva York ". Els amics dels dissabtes a la nit, de les castanyades poc tradicionals, del Nadal al novembre i dels Sant Joan sense petards. Les amigues que ja s'han casat, han tingut un fill i esperen el segon, i les que encara busquen i no troben i es desesperen i s'enfoten de la seva desesperació. Els que treballen amb tu i veus fora de la feina i els que són amics de feina i prou. Els que formen part de la teva família i sempre s'ofereixen a carregar caixes a les mudances i els que viuen a l'estranger des de fa massa temps, però només trobes a faltar de tant en tant. El teu amic íntim d'infantesa i els records que us uneixen i l'amic més recent i de qui t'has enamorat profundament. La que t'ho posa fàcil per plorar sense vergonyes, que és la mateixa amb qui has tingut els atacs de riure més grans. L'amic amb qui et vas enrotllar i ara cap dels dos se'n recorda i amb el que has volgut enrotllar-te tota la vida i mai no has gosat. L'amiga detallista que sempre recorda les dates assenyalades i et fa quedar fatal quan tu no ho fas i la que, tot i el temps i l'espai, sempre serà especial.

Pels meus amics, a qui darrerament no he cuidat gaire i, malgrat tot, no han fugit.

Tatiana Sisquella

Tot i que no és just que avui posi fotos, perquè me'n deixo moltes, no podia quedar aquesta entrada només amb lletra...